PATRIMONI
 |
L'ORGUE
de l'església de Banyalbufar és un orgue barroc del segle XVII.
És un instrument de cor i es troba situat al bell mig de la barana
del cor de l'església. Consta d'un sol teclat de 45 tecles amb
4 octaves. La primera d'aquestes octaves és una octava curta,
característica pròpia de finals del segle XVII. L'orgue té 9 registres,
un dels quals sembla ser posterior a la construcció de l'instrument.
Els registres partits són: dos flautats, una octava, un tapadet
, una dotzena, una quinzena, una dessetena, una címbala i una
corneta, que sembla ser un registre afegit. L'orgue també consta
d'un pedal de 8 botons amb 1 joc. Antoni Mulet, gran coneixedor
dels orgues mallorquins, no gosa afirmar quiva ser el constructor
de l'orgue, encara que es decanta per la familia Caimari.
|
|
L'orgue
de Banyalbufar va ser mundialment conegut gràcies a l'enregistrament
d'un disc amb aquest instrument a càrrec de l'organista Antonio
Baciero per a l'Antología d'Antonio de Cabezón. Segons l'article
de Jaume Albertí sobre la segona restauració de l'orgue de Banyalbufar
al núm. 386 de la revista Brisas: "l'orgue prové del convent de
Sant Domingo de Palma. Aquest convent va ser durant la seva existència,
una de les més representatives directrius de la música mallorquina.
A la capella de Nostra Senyora del Rosari es situava l'orgue minor
amb el qual es solemnitzaven les funcions litúrgiques i els cants
canònics. Fins que el dia 23 d'octubre de l'any 1836, la Junta d'Enajenació
va decidir prescindir del convent per sempre. Pocs mesos després,
concretament, el 19 de gener de 1837, l'església gòtica del convent
dominic començava a desmuntar-se i les seves restes es repartiren
entre les esglésies de la ciutat i els pobles de Mallorca. El 23
de juliol de 1847 el poble de Banyalbufar va fer una petició per
adquirir l'orgue minor del ja desaparegut convent de Sant Domingo.
La proposta va ser admesa i d'aquesta manera Banyalbufar va aconseguir
un dels instruments barrocs més valuosos del món. L'any 1963 ja
feia temps que l'orgue era inservible per al culte i per aquest
motiu, en temps de don Baltasar Morey, es va fer una recaptació
per adquirir un harmònium." Va ser l'any 1971 quan es va fer la
primera restauració de l'instrument a càrrec del restaurador alemany
Gerhard Grenzing. L'any 1994, gràcies al rector don Bernat Pou i
un grup de persones, es va dur a terme la segona i, per ara, definitiva
restauració de l'instrument de la mà del conegut arreu del món Grenzing.
L'orgue, a causa del seu mal estat i de la humitat existent a l'església
de Banyalbufar, necesitaba una urgent restauració. De llavors ençà,
l'orgue de Banyalbufar ha tornat a brillar i a ser conegut gràcies,
sobretot, als concerts que es fan cada any en el marc dels Concerts
a Banyalbufar.
|
 |
 |
|
LA
TORRE DEL VERGER,
és el monument més emblemàtic de Banyalbufar i un dels més representatius
de la costa de Mallorca, fou construïda l'any 1579 amb els diners
assignats pel Gran i General Consell. A finals del segle XIX passà
a ser de propietat privada. Actualment està catalogada i declarada
com a Bé d'Interès Cultural La Torre del Verger, mal anomenada Talaia
o Torre se ses Ànimes, pren aquest nom del topònim de les terres
on es troba ubicada. El lloc o terres del Verger apareixen documentades
per primera vegada el 12 de juliol de 1353, quan el veguer de la
part forana descriu la costa de Banyalbufar i menciona: "Axí matex
de dit loch de Banyalbahar fins a un loch apelat lo Verger ha altres
VIII puntes. Lo loch de Verger és melor loch de pendre terra que
los altres lochs e ay prou aygua, que de dins la mar la pot hom
pendre con salta de la terra en mar" (Arxiu del Regne de Mallorca,
Arxiu Històric 446, f. 78) La primera notícia de la torre del Verger
la tenim el 25 de febrer de 1579, quan el consell de la Universitat
de Banyalbufar i Esporles tractà com el batle, a instància de Teseu
Valentí, feu manament de dins 10 dies comencin a construir la "torra
del coll del Verger" (Arxiu Municipal d'Esporles, Libro extraordinario
del agua con los capítulos del agua de la canal, nº 1024, s.f.)
El 1916 l'Arxiduc Lluís Salvador escriu: " Cuando el gobierno vendió
las torres de la costa de Mallorca, adquirí yo la Torre del Verger
por considerar que era el punto con el mejor panorama de toda la
costa de Mallorca..." (Torres y Atalayas de Mallorca, Palma de Mallorca,
1983, pàgina 35) Amb el pas del temps i davant la despreocupació
de tothom, arribà a una situació de total abandó i absoluta degradació.
L'any 1995, dies després d'una gran manifestació de tot el poble
de Banyalbufar, fou restaurada pel Govern Balear i amb fons totalment
públics. Podeu veure una completa i detallada informació històrica
d'aquesta torre en el llibre "Vigilància Marítima a Banyalbufar"
de Josep Segura i Salado i editat per l'Associació Cultural Bany-Al-Bahar.
|
 |
CLASTRA
DE SA BARONIA
Conjunt monumental situat dins el poble, format per una esplèndida
clastra i una torre de defensa que daten del s. XVII. Actualment
forma part d'un establiment hoteler.
|
