Etimología
La vila de Banyalbufar, tal i com la concebem en l’actualitat fou obra d’una comunitat andalusina. Banyalbufar surt del topònim arcaic Banyalbahar. Aquest consta de dues parts ben diferenciades i amb significació pròpia: banya i bahar.
Banya s’ha d’entendre amb el sentit de construcció fundacional, és a dir d’un assentament nou -inexistent com a tal abans – a la serra de tramuntana duit a terme per una comunitat andalusina durant el segle X. La segona part Bahar, la documentació mallorquina del segle XIII ens ho ha catalanitzat com la mar o sa mar, o alguns cops en llatí, juxta mare, és a dir, prop o vora la mar. D’aquesta forma el topònim musulmà del poble de Banyalbufar, significa “construït vora la mar“…
Situació Geogràfica
Banyalbufar té una extensió de 18’05 Km2. És un municipi que està situat SO de la serra de Tramuntana, obert a la mar des del Port del Canonge fins al racó de S’Algar. Està constituït per tres amples valls, la de Son Coll, la de Banyalbufar i la de Planícia. Té una població (banyalbufarins) de 675 habitants (2003).
El poble es caracteritza per l’abundància de marjades, que s’estenen al llarg de la costa. Destaquen les possessions de Planícia, Son Valentí, Son Bunyola, Son Bujosa, Son Sanutges, Son Balaguer i Es Rafal. El relleu es molt accidentat i assoleix la màxima elevació a la mola de Planícia (920 m) lloc a on es troba situat el grup més nombrós de teixos de tot Mallorca.
