L’Orgue
L’orgue de l’església de Banyalbufar és un orgue barroc del segle XVII. És un instrument de cor i es troba situat al bell mig de la barana del cor de l’església. Consta d’un sol teclat de 45 tecles amb 4 octaves. La primera d’aquestes octaves és una octava curta, característica pròpia de finals del segle XVII. L’orgue té 9 registres, un dels quals sembla ser posterior a la construcció de l’instrument. Els registres partits són: dos flautats, una octava, un tapadet , una dotzena, una quinzena, una dessetena, una címbala i una corneta, que sembla ser un registre afegit. L’orgue també consta d’un pedal de 8 botons amb 1 joc.
Antoni Mulet, gran coneixedor dels orgues mallorquins, no gosa afirmar qui va ser el constructor de l’orgue, encara que es decanta per la familia Caimari.
L’orgue de Banyalbufar va ser mundialment conegut gràcies a l’enregistrament d’un disc amb aquest instrument a càrrec de l’organista Antonio Baciero per a l’Antología d’Antonio de Cabezón. Segons l’article de Jaume Albertí sobre la segona restauració de l’orgue de Banyalbufar al núm. 386 de la revista Brisas:
L’orgue prové del convent de Sant Domingo de Palma. Aquest convent va ser durant la seva existència, una de les més representatives directrius de la música mallorquina. A la capella de Nostra Senyora del Rosari es situava l’orgue minor amb el qual es solemnitzaven les funcions litúrgiques i els cants canònics. Fins que el dia 23 d’octubre de l’any 1836, la Junta d’Enajenació va decidir prescindir del convent per sempre.
Pocs mesos després, concretament, el 19 de gener de 1837, l’església gòtica del convent dominic començava a desmuntar-se i les seves restes es repartiren entre les esglésies de la ciutat i els pobles de Mallorca. El 23 de juliol de 1847 el poble de Banyalbufar va fer una petició per adquirir l’orgue minor del ja desaparegut convent de Sant Domingo. La proposta va ser admesa i d’aquesta manera Banyalbufar va aconseguir un dels instruments barrocs més valuosos del món.
L’any 1963 ja feia temps que l’orgue era inservible per al culte i per aquest motiu, en temps de don Baltasar Morey, es va fer una recaptació per adquirir un harmònium.
Va ser l’any 1971 quan es va fer la primera restauració de l’instrument a càrrec del restaurador alemany Gerhard Grenzing. L’any 1994, gràcies al rector don Bernat Pou i un grup de persones, es va dur a terme la segona i, per ara, definitiva restauració de l’instrument de la mà del conegut arreu del món Grenzing. L’orgue, a causa del seu mal estat i de la humitat existent a l’església de Banyalbufar, necessitava una urgent restauració.
De llavors ençà, l’orgue de Banyalbufar ha tornat a brillar i a ser conegut gràcies, sobretot, als concerts que es fan cada any en el marc dels Concerts a Banyalbufar.
La Torre del Verger
La Torre del Verger, és el monument més emblemàtic de Banyalbufar i un dels més representatius de la costa de Mallorca, fou construïda l’any 1579 amb els diners assignats pel Gran i General Consell. A finals del segle XIX passà a ser de propietat privada. Actualment està catalogada i declarada com a Bé d’Interès Cultural La Torre del Verger, mal anomenada Talaia o Torre se ses Ànimes, pren aquest nom del topònim de les terres on es troba ubicada.
El lloc o terres del Verger apareixen documentades per primera vegada el 12 de juliol de 1353, quan el veguer de la part forana descriu la costa de Banyalbufar i menciona:
“Axí matex de dit loch de Banyalbahar fins a un loch apelat lo Verger ha altres VIII puntes. Lo loch de Verger és melor loch de pendre terra que los altres lochs e ay prou aygua, que de dins la mar la pot hom pendre con salta de la terra en mar”
Arxiu del Regne de Mallorca, Arxiu Històric 446, f. 78
La primera notícia de la torre del Verger la tenim el 25 de febrer de 1579, quan el consell de la Universitat de Banyalbufar i Esporles tractà com el batle, a instància de Teseu Valentí, feu manament de dins 10 dies comencin a construir la “torra del coll del Verger” (Arxiu Municipal d’Esporles, Libro extraordinario del agua con los capítulos del agua de la canal, nº 1024, s.f.).
El 1916 l’Arxiduc Lluís Salvador escriu: ” Cuando el gobierno vendió las torres de la costa de Mallorca, adquirí yo la Torre del Verger por considerar que era el punto con el mejor panorama de toda la costa de Mallorca…” (Torres y Atalayas de Mallorca, Palma de Mallorca, 1983, pàgina 35).
Amb el pas del temps i davant la despreocupació de tothom, arribà a una situació de total abandó i absoluta degradació. L’any 1995, dies després d’una gran manifestació de tot el poble de Banyalbufar, fou restaurada pel Govern Balear i amb fons totalment públics. Podeu veure una completa i detallada informació històrica d’aquesta torre en el llibre “Vigilància Marítima a Banyalbufar” de Josep Segura i Salado i editat per l’Associació Cultural Bany-Al-Bahar.
Clastra de Sa Baronia
Conjunt monumental situat dins el poble, format per una esplèndida clastra i una torre de defensa que daten del s. XVII. Actualment forma part d’un establiment hoteler.